|
|
La Meda Gran, és l'illa més grossa amb una extensió de 19 hectàrees, i uns 76 metres d'alçada. Els llocs més emblemàtics són, l'Embarcador del Francès, anomenat així per que fou un punt on s'atansaven les tropes gal.les que antigament havien ocupat l'arxipèlag, es tracta d'un baixador natural des del qual s'inicia un camí força dret que ens porta darrera el far. Un cop passat el Racó de la Coetera, petita badia oberta a la tramuntana, ens trobem La Cova del Dimoni, anomenada així dita així perquè té una esquerda a la part superior per on passa la llum, la qual dibuixa una mena de forca. Pel que fa a La Pota del Llop la llegenda ens diu que unes petjades que hi figuren provenen d'un gran llop perseguit pels caçadors de la zona, donà un gran salt pel cim del mar pretenent arribar a les Illes. Seguint cap el sud s'hi troba l'anomenada Cova del Sant, i a una vuitantena de metres mes avall arribem a una punta afilada que sobresurt de la resta del penya segat talment com si fos el nas d'una persona coneguda com La Punta de la Galera, els efectes de l'erosió damunt la pedra han obert un tall angulós de prop de 3m d'allargada de tal manera que tota la paret resta com penjada sobre les aigües. També hi trobem coves o túnels com la de a La Vaca, amb una cavitat de 35m de llargada o El Túnel del Mal Pas. Seguint direcció sud-oest passem pel la zona anomenada El Sastre, i a un centenar de metres mes avall la costa fa una petita entrada coneguda amb el nom de Sota cal Governador, on en temps de les guerres napoleòniques hi havia l'habitatge del cap de la zona. Més avall troben unes cavitats i galeries amb diferents sortides a l'exterior anomenat la Cova de la Reina. Seguidament ens topem amb el Racó de l'Infern amb un aspecte més aviat desolat i abatut per la ressaca. El sector del Moro, dit així per la presència d'un escull que porta aquest nom, es veia presidit fins fa ben poc per dues perforacions a la part superior de la roca, conegudes com les ulleres del Moro, però les abundoses pluges de l'any 1994 enfonsaren d'orifici dret i la imatge canvià i ara es anomenat El Monocle del Moro o més irònicament el Moro Borni. Seguint la línia de la costa en direcció mestral hi ha El cementiri, anomenada així per la gran quantitat de gavians que arriben quan s'acosta la seva hora.
La Meda Petita es troba al sud-est de la Meda Gran i té unes dimensions de 2,29ha i 67m d'alçada. L'estret que les separa és la Roca de l'Ermità. A la part nord hi ha la Badia dels Caganers que no deu el seu topònim a allò que tots ens podem pensar, sinó que el mot deriva del verb escagar-se, que en la parla local significa esllavissar-se. A llevant de la badia hi ha la Punta de la Ferral. A uns 12m de fondària és on trobem les cavitats submarines de tot l'arxipèlag. Passada una pedra submergida de grans dimensions, La Llosa, arribem al sector del Portixol que forma un embarcador natural.
El Carall Bernat té l'origen en la provocativa i alterosa forma fàl.lica
que presenta. Té aproximadament unes 0,28 ha i uns 70 metres d'alçada.
Els Tascons Grossos i els Petits sumen unes 0,24 ha. El seu nom prové de la forma de cunys que tenen.
El Medallot medix 0.06ha. i s'enlaira fins a uns 25m.El seu nom vol dir un tros de Meda o Meda petita
Les Ferrenelles 0.04ha.
Una
mica d'història
Encara que les Illes tinguin unes dimensions reduïdes, han estat escollides
per a moltes cultures, tant per la seva situació estratègica
com per a la proximitat a la que es troba situada de la costa.
Les primeres restes que hi trobem corresponen a la cultura ibèrica,
durant el segle V a C. Seguidament els romans van utilitzar La Meda Gran com
a cementiri (necròpolis) de la veïna ciutat d'Empúries.
Durant l'edat mitjana les illes foren un punt clau per a corsaris i pirates
que saquejaven el litoral empordanès. El rei de Catalunya i Aragó,
Martí I l'Humà va decidir fortificar la Meda Gran per poder
fer front als assetjadors, construint una torre i una capella dedicada a Sant
Miquel que fou saquejada i cremada al 1550 pels moros. Dos anys més
tard les corts van decretar la construcció d'un far.
En els regnats de Ferran el Catòlic, Carles I i Felip II esdevenir
un territori totalment lliure i en mans dels pirates. Els francesos també
s'instal·laren a les illes fins acabada la guerra napoleònica
al 1843.
Més endavant al 1930 fou substituït el far que datava del 1866
per un de rotatiu i automàtic que actualment funciona amb energia solar.
Al 1990 foren declarades parc natural marí.
Fauna
i Flora
Actualment, gràcies a la declaració de parc naural, el tresor
d'aquest petit arxipèlag és sens dubte la vida submarina on
podem observar més de 1400 espècies diferents d'organismes.
La vida vegetal està composta de posidònia, enciam de mar, padina....
La fauna invertebrada com el gla de mar, el cargol ermità, les tomates
de mar, les esponges o les estrelles vermelles formen part de la superfície
marina. Els peixos s'hi troben amb gran abundància, ja que ens mostren
una actitud totalment refiada que ens permet gaudir de les seves formes i
colors; les espècies més comunes són, el nero, la llisa,
el sard, l'orada, el llobarro, el serrà i el roger entre d'altres.
El corall valorat per la seva intensitat cromàtica, ha tornat a rebrotar
al fons marí de les illes, desprès de fortes saquejades de colònies
senceres.
El paisatge emergit de les Illes Medes està eclipsada per la colònia
més gran de la península Ibèrica de gavians argentats
que a començaments de la primavera poblen l'arxipèlag, en plena
època de reproducció hi podem comptar més de 14.000 parelles.
Altres aus que poblen les illes són els corbs marins, el marinet de
nit, el ballester, la gralla i falcons.
La vegetació damunt l'illa la formen la figuera de moro, els ullastres,
el ginestó, i l'atzavara.
CALA PEDROSA, LA FORADADA, LA FERRIOLA, I LES TRES COVES
La
Cala Pedrosa és estreta i profunda, entre els 10 i els 35 m té
al davant l'illa la de Pedrosa i és un bon lloc per a l'immersió.
El seu nom tal i com ens indica està formada per pedres i la vegetació
que hi trobem són pins i matolls. Si es vol s´hi pot arribar
per terra..
Seguint cap el nord hi ha el golf anomenat La Morisca format per una paret
de penya-segats enllaça amb la Punta del Castell. A 35m de profunditat
hi trobem el vaixell Reggio enfonsat l'any 1992, està senyalitzat amb
una boia i no més els experts poden realitzar la immersió per
visitar-lo.
En la Punta del Castell hi ha la mítica roca La Foradada, on un vaixell
de dimensions reduïdes pot travessar -la, està formada per un
túnel de roca de 50m de longitud, 11m d'alçada i 3 d'amplada.
Passat el cap del Castell s'arriba a la Cala Ferriola, és estreta i
profunda amb una platja de pedres envoltada de pins. L'aigua és molt
neta i hi desemboca un torrent semi-subeterrani d'aigua dolça, també
podem accedir-hi per terra .L'illot de la Ferriola està envoltat per
aigües força profundes de 15 a 25 m.
Un cop passat la cova de les Vetes arribem a la punta de les Tres Coves on
solament es pot navegar per una. Les coves submarines d'aquesta costa fan
encara més atractiu el paisatge submarí ja que formen uns ambients
molt diferenciats. La progressiva falta de llum impedeix la vida vegetal i
a mesura que ens endinsem a l'interior la fauna de les parets va desapareixent.
En canvi, en les coves on hi ha una bona circulació d'aigua les parets
estan cobertes per una abundant fauna, com animals filtradors. Aquestes coves
no són desertes de vida, hi podem trobar crancs, congres,...
Seguint
cap el nord de la Punta de les tres Coves, desprès de passar grans
penya-segats arribem a la Cala Montgó, formada per la Punta del Milà
i la Punta d'en Xerric on hi han grans colònies de musclos. Aquesta
cala pertany al terme municipal de Torroella de Montgrí, té
unes dimensions considerables i es troba arrecerada de tots els vents inclòs
la tramuntana. Al costat de llevant hi ha una muntanya de pendent pronunciada
que acull una munió de cases que arriben fins a la vora del mar. La
sorra és de gra fi i l'aigua és poc profunda. A les afores de
la cala hi ha un buc enfonsat al 1871 que transportava planxes de marbre.
A les nits d'estiu el Marina Princess surt de l'Estartit fins aquesta cala
on hi serveix sopar i ball amb música en viu.
L'Escala
està situada al sud del golf de Roses és coneguda arreu per
les seves anxoves i el poblat medieval de St. Martí d'Empúries.
Entre l'Escala i St. Martí es troben les restes de l'antiga ciutat
grecorromana d'Empúries és un paratge declarat protegit i
s'hi troba un dels conjunts arqueològics més valuosos de tot
el país. Una muralla d'origen ibèric, el traçat d'una
ciutat grega, amb escultures, temples, cases, l'àgora i vàries
cases amb esplèndids mosaics formen part del jaciment que fins ara
han descobert les excavacions portades a terme. Algunes de les escultures
trobades destaquen una Venus i varis caps femenins i una estàtua
d'Escolapi . En els mosaics hi ha reproduïdes el sacrifici d'Efigènia
i molts dibuixos geomètrics. El Poble medieval de St.Marti d'Empúries
ha mantingut fins avui la seva antiga essència, tot i la restauració
de les poques cases convertides en segones residències.
L'Escala té platges de sorra fina com la del Riells en forma de mitja
lluna, i tot el litoral a St. Martí d'Empúries, formada per
la platja del Portixol , la del Convent amb la zona de les muscleres fins
arribar als restes de la muralla grecorromana que es troba emergida dins
el mar.
Arribarem al nord del golf de roses un cop passada l'extensa platja de St.
Pere Pescador, on hi desemboca el riu Fluvià, els Aiguamolls de l'Empordà
i el municipi de Empùriabrava, formada per les platges de la Rubina,
i Sta. Margarita.
 |
 |